23 de nov. 2011

TRNAV

Home de 60 anys que consulta per palpitacions. No fàrmacs ni AP
d'interès.














9 comentaris:

Anònim ha dit...

Taquicardia ritmica de complejo estrecho a 180X sin clara visualizacion ondas P.Probable taquicardia por reentrada nodal o ventriculo-atrial(via accesoria),cambios en el segmento ST probablemente en relacion a la taquicardia.El tratamiento es el mismo;si paciente estable maniobras vagales y si fracasan adenosina.En paciente inestable cardioversion electrica.

frenesí ha dit...

flutter.

frenesí ha dit...

Perdó, estava una mica seca en el comenari d'abans, però és que estava fent proves... voto per un flutter jo.

Roger Fitó ha dit...

Es tracta d'una taquiarítmia amb QRS estret i RR regular.
Al DxD entrarien: Taquicardia sinusal, taquicardia auricular, taquicardia paroxísitica supraventricular, flutter o sindrome de preexitació (WPW).
Si el pacient està hemodinàmicament inestable tocaria cardioversió electrica / farmacològica.
Si el pacient està estable jo també optaria per maniobres vagals (massatge del si carotidi) / adenosina per eixamplar RR i poder veure l'existència d'ones P o no i la morfologia d'aquestes, ones F, ones delta...
Una altra manera seria seleccionar una velocitat de l'ECG més lenta, no?

Anònim ha dit...

De acuerdo con Roger Fito.Unicamente quisiera hacer la observacion que a veces se confunde el todo con la parte;una taquicardia auricular,una taquicardia por WPW o un flutter no dejan de ser taquicardias supraventriculares paroxisticas.Aconsejo ver esquema de clasificacion de taquicardias de complejo estrecho regulares que edito el laboratorio Menarini y efectuado por cardiologos de Madrid y barcelona especialistas en arritmias.Se puede hallar en Google como:"Manejo avanzado de las arritmias cardiacas".

Helio ha dit...

Opinaría que taquicardia auricular a 180 lpm.
No sabemos si hay más clínica que las palpitaciones descritas. Creo que habría que intentar MSC o adenosina.

Núria ha dit...

D'acord amb Dr Fitó, jo no ho hagués explicat millor...
Es a dir, en el cas que amb maniobres vagals vs adenosina es freni però no reverteixi a RS caldrà valorar si P o no P, si F o no F... però en el cas que reverteix a RS es confirmaria una TPSV, no?

Núria ha dit...

D'acord amb Dr Fitó, jo no ho hagués explicat millor...
Es a dir, en el cas que amb maniobres vagals vs adenosina es freni però no reverteixi a RS caldrà valorar si P o no P, si F o no F... però en el cas que reverteix a RS es confirmaria una TPSV, no?

alfons moret ha dit...

Servidor també opina que tenim una TRNAV
(taq per reentrada nodal, la TPSV més freqüent). Cara al maneig, i com Anònim indica, seria igual que fos una TRAV (taq nodal per via AV accessòria).
La TRNAV es deu a la presència al node AV de dos circuits de conducció. Un de conducció ràpida i recuperació lenta i un de conducció lenta i recuperació ràpida.
El de conducció lenta està normalment inactiu i el de conducció ràpida és el que funciona. I tot va bé. Però si un ESA enganxa la via ràpida refractària, es tira cap a la lenta. I justament per la lentitud d’aquesta, quan l’estímul arriba als ventricles la col•lega ràpida ja està receptiva de nou i li serveix a l’estímul per tornar enrere. I s’organitza la taquicàrdia.
Per la ràpida conducció retrògrada (l’estímul utilitza la via de conducció ràpida per fer-ho), la contracció auricular i ventricular són simultànies (clínicament es tradueix en la percepció pel pacient de batecs forts al coll), pel que generalment la P queda amagada dins el QRS i no es veu (situació que ha de fer pensar en TRNAV). Però altres vegades, la P s’inscriu enganxada al final del QRS, deformant-lo. Es coneix com pseudo S (si es veu a cara inferior) o com pseudo R (si es veu a V1), essent la seva presència molt especifiques de TRNAV.
Crec que és el que tenim a l’ecg.
La TRAV es deu a la presencia de la via normal i d’una via AV accessòria addicional. Quan una ESA desencadena la taquicàrdia, l’estímul es pot conduir cap endavant per la via normal i tornar enrere per l’accessòria (ortodròmica) o a l’inrevés (antidròmica). Generalment la P, si es veu, està darrera el QRS (la conducció no és tan ràpida com en la TRNAV).
Es pot intentar el diagnòstic diferencial entre TRNAV i TRAV tirant de valorar R-P i P-R i dels canvis al ST d’aVR. Ho deixem per una altra ocasió…
Augmentar la velocitat del paper a 50 mm/seg augmenta també la distancia entre les ones, el que pot ajudar a la seva identificació i facilitar el diagnòstic…..
La TRNAV i la TRAV depenen del node AV, de manera que si amb Valsalva-MSC o fàrmacs apareix algun grau de bloqueig AV però no s’acaba l’episodi, les dues queden descartades com causa de la taquicàrdia.