26 d’oct. 2010

Criteris d'HVE.
Home 67 anys, provinent de Vic amb discret retard mental, rosàcia i HTA (teòricament amb enalapril/HCTZ i amlodipí 5). Xifres TA 170-188/100-110. ECG de control.


ecg recreatiu

5 comentaris:

frenesí ha dit...

Va, per trencar el gel, dic la meva:

ECG: RS a 65 bpm, eix 0º, PR 0.16, ones T negatives i assimètriques a cara ant-lat, aixecament ST cara sept-ant, ones R altes i picudes.
El Sokolow dóna de sobres, el Cornell va just però també quadra: HVE secundària a HTA? Tenia buf? Hi ha algun síndrome q ho relacioni tot??

Votaria per buscar la causa del mal control de la pressió i posar-hi solució. No?

frenesí ha dit...

Nuzé... ningú diu res?¿
Caldria derivació al cardiòleg per ecocàrdio? Augment de la dosi del tt o afegir un 4rt fàrmac? Tinc dubtes.

anna ha dit...

Mmmm, jo encara ho estava valorant, més aviat pensava en alguna valvulopatia (no se si em flipo!) també he vist la HVE.

També la info adjunta també em feia sospitar que fos algun sd. Aquest finde m'acabo de definir i dic alguna cosa

PD:eh!! ja m'he estrenat en el post!!

Roger Fitó ha dit...

Ostres frenesí quin nivell, no?
Jo també m'apunto a l'etiologia hipertensiva. Tot i que és veritat que sense saber si hi ha buf o no, no podem descartar del tot una estenosi aòrtica. L'estenosi però a mi em grinyola un xic ja que, crec que per donar una hipertròfia tan maca amb una estenosi aïllada al que aquesta sigui com a mínim moderada... I (ara bé quan potser patina la neurona)... quan l'estenosi s'agreuja més difícil és trobar una HTA amb tensions atrerials diastòliques altes. La tensió del pacient és 170 - 188 / 100 - 110.

Jo crec que l'ecocardio s'ha de fer segur. Com a mínim una en el moment diagnòstic. La preguta és: cal anar-ne fent per veure com es comporta el miocardi del pacient? Jo crec que no.

Per que fa a la farmàcia jo optimitzaria l'enalapril/Hctz (dosis màximes si es toleren), mantindria l'amlodipino augmentant a 10 mg i valoraria el tractament amb B-bloquejants si no en porta i no hi ha contraindicacions.

alfons moret ha dit...

Atenent l’article que segueix, el millor criteri ecgràfic per HVE, és el producte de Cornell (sensib: 51% i especif: 95%). Valorant només el criteri de Cornell basat en el voltatge (R a aVL + S a V3 > 20 mm –dones- o 28 mm –homes-), no es perd massa (sens: 42%, especif: 95%), i es més fàcil de calcular.

El pacient no tenia cap buf i els polsos eren normals.
És mes que dubtós que el compliment farmacològic fos bo.
Està derivat per si consideren que cal ecocardio.
Si tenim HVE, serà per HTA, estenosi aòrtica o miocardiopatia hipertròfica -el pacient no té obesitat-.
No tenim ecg previs ni AF de cardiopatia coneguts.
La presència d’HVE augmenta el risc de mort sobtada, de malaltia isquèmica, d’ICC i d’arítmies ventriculars.
Desapareixerà l’HVE? Figura que el tractament amb IECAs –que no el control de les xifres tensionals- ho pot aconseguir en el 15% de casos.
D’aquí 6 mesos li faig un altre ecg i el penjo.

Journal of Hypertension:
September 2010 - Volume 28 - Issue 9 - p 1959–1967
Abstract Objective: Cardiac computed tomography (CT) is a state-of-the-art technology that provides an accurate noninvasive method to quantify left ventricular mass for analysis of left ventricular hypertrophy (LVH). We aimed to examine seven ECG-based LVH criteria against two CT indexation criteria for LVH: a CT-specific body surface area cutoff and the obesity-independent height2.7 criteria.
Methods: The seven ECG criteria used for LVH were the Cornell voltage index, Cornell voltage duration product, Cornell/strain index, Sokolow–Lyon index, Romhilt–Estes scores at least 4 and at least 5, and Gubner–Ungerleider.
Conclusion: Using cardiac CT as a gold standard for LVH assessment, ECG criteria for LVH have high specificities with the three Cornell-based criteria providing the best test performance for identifying patients with LVH