Dona de 82 anys amb HTA i DM.
Explica clínica de fatigabilitat i dispnea classe funcional III.
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
En v1 se aprecian ondas similares a P a una frecuencia de alrededor de 250x que conducen de forma irregular al ventriculo lo que ocasiona que la frecuencia ventricular no sea ritmica. En conclusion diria puede tratarse de flutter auricular con conduccion variable 3:1-4:1
Jo no sé dir gaire cosa però aquest ECG fa una mica de por, no?? M'estava mirant la morfologia de les ones P que podriem dir que és bifàsica i amb major component negatiu... això indicaria hipertrofia ventricle esquerre, però no tinc molt clar si aquesta seria la morofologia de la ona "Pmitral". La freq del ventricle va al voltant de 75 però potser auricules i ventricles no es posen d'acord pq si tota la resta son ones P... no sé què penseu la resta però clar, la pacient està amb dispnea CF III i això no´deu ser gaire bo. Potser l'anònim té raó... No podem veure altres derivacions Alfons? :)
Nuria:Estas ondas P bifasicas me recuerdan a los dientes de una sierra.Si realmente son ondas P(es decir originadas en el nodulo sinusal)la frecuencia de 250-280X creo es inalcanzable por el nodulo sinusal y probablemente tienen origen en algun otro lugar de la auricula y por tanto no son ondas P. Alfons veo sigue las directrices actuales de austeridad extrema y solo nos muestra una derivacion pero creo es suficiente para hacer diagnostico.
Hasta que anónimo lo ha escrito, dudaba, pero si que está claro: flutter auricular 4:1 No creo que podamos hacer servir las P para diagnosticar HVE, al menos como único criterio...
Ei bones, jo també crec que és un flutter auricular amb ones f molt regulars a 300 bpm i amb FV de 70 aproximadament. També havia pensat amb un bloqueig AV complet però les ones p aniria a una freqüència menor i la FV també seria més lenta i potser veuríem batecs de fusió.
¿y no se puede tratar de un bloqueo AV? Hay más p que qrs y un ritmo propio del nódulo AV puede disparar a 60-80 lpm. Además no veo relación entre las p y los qrs. Y la forma de sierra; la verdad no la veo muy sierra. Si que es verdad que no hay fusiones ni capturas....
Disculpin que se m'hagi encomanat la retallada pressupostària. L'alternativa, però, era penjar 11 paperets més de molt dolenta qualitat, que més que ajudar, confonien força. Servidor s'encaparrava en veure un bloquei AV, però efectivament és un flutter 3-4:1 Flutter = circuit de reentrada a aurícula D que descarrega a 250-300. Normalment hi ha bloqueig AV: 2:1, 3:1 o 4:1 (tots tindran RR regulars) o variable (tindrà RR irregulars). El més freqüent és el bloqueig 2:1Des d'un punt de vista pràctic es pot dir que una taquicàrdia regular a 150 x' i amb QRS estret, és un flutter 2:1 fins que es demostri el contrari. Amb bloqueig AV superior a 2:1, es poden veure les F amb aspecte de dents de serra, però amb conducció 2:1 (o 1:1) la identificacó és difícil-impossible. En el flutter les maniobres vagals (o l'adenosina) no interrompran l'arítmia (el circuit del flutter no involucra el node AV), però augmentaran el grau de bloqueig AV el que posarà de manifest les F. El circuit de despolarització auricular del flutter és antihorari, de manera que les F seran negatives a II,III, aVF i V1. Si él flutter comporta repercussió hemodinàmica cal cardioversió elèctrica, doncs és poc sensible als antiarítmics. Si no hi ha repercussió hemodinàmica, el tractament és idèntic al que fariem davant una FA, incloent el control de la cosa embolígena, tot i que el flutter sembla tenir menys risc. Diverses maniobres vagals: *provocar nàusees *fer un Valsalva *tossir *massatge si carotidi: -contraindicat si auscultació de bufs carotidis o antecedents d'accidents isquèmics transitoris. -pacient estirat i amb el cap girat a la banda contrària del massatge. -registrar ecg durant la maniobra -si carotidi: just a sota de l'angle mandibular. -començar amb P discreta (hi ha pacients hipersensibles) i anar augmentant pressió amb massatge contra l'apòfisi cervical. -la maniobra fa mal. -no pressionar més de 5 segons seguits i sempre unilateralment. -risc de pauses sinusals prolongades, especialment si >65 anys i >5 segons. -eficàcia en el 30-50% de casos (?).
7 comentaris:
En v1 se aprecian ondas similares a P a una frecuencia de alrededor de 250x que conducen de forma irregular al ventriculo lo que ocasiona que la frecuencia ventricular no sea ritmica.
En conclusion diria puede tratarse de flutter auricular con conduccion variable 3:1-4:1
Jo no sé dir gaire cosa però aquest ECG fa una mica de por, no??
M'estava mirant la morfologia de les ones P que podriem dir que és bifàsica i amb major component negatiu... això indicaria hipertrofia ventricle esquerre, però no tinc molt clar si aquesta seria la morofologia de la ona "Pmitral". La freq del ventricle va al voltant de 75 però potser auricules i ventricles no es posen d'acord pq si tota la resta son ones P... no sé què penseu la resta però clar, la pacient està amb dispnea CF III i això no´deu ser gaire bo. Potser l'anònim té raó... No podem veure altres derivacions Alfons? :)
Nuria:Estas ondas P bifasicas me recuerdan a los dientes de una sierra.Si realmente son ondas P(es decir originadas en el nodulo sinusal)la frecuencia de 250-280X creo es inalcanzable por el nodulo sinusal y probablemente tienen origen en algun otro lugar de la auricula y por tanto no son ondas P.
Alfons veo sigue las directrices actuales de austeridad extrema y solo nos muestra una derivacion pero creo es suficiente para hacer diagnostico.
Hasta que anónimo lo ha escrito, dudaba, pero si que está claro: flutter auricular 4:1
No creo que podamos hacer servir las P para diagnosticar HVE, al menos como único criterio...
Ei bones, jo també crec que és un flutter auricular amb ones f molt regulars a 300 bpm i amb FV de 70 aproximadament.
També havia pensat amb un bloqueig AV complet però les ones p aniria a una freqüència menor i la FV també seria més lenta i potser veuríem batecs de fusió.
¿y no se puede tratar de un bloqueo AV? Hay más p que qrs y un ritmo propio del nódulo AV puede disparar a 60-80 lpm. Además no veo relación entre las p y los qrs.
Y la forma de sierra; la verdad no la veo muy sierra. Si que es verdad que no hay fusiones ni capturas....
Disculpin que se m'hagi encomanat la retallada pressupostària. L'alternativa, però, era penjar 11 paperets més de molt dolenta qualitat, que més que ajudar, confonien força.
Servidor s'encaparrava en veure un bloquei AV, però efectivament és un flutter 3-4:1
Flutter = circuit de reentrada a aurícula D que descarrega a 250-300. Normalment hi ha bloqueig AV: 2:1, 3:1 o 4:1 (tots tindran RR regulars) o variable (tindrà RR irregulars).
El més freqüent és el bloqueig 2:1Des d'un punt de vista pràctic es pot dir que una taquicàrdia regular a 150 x' i amb QRS estret, és un flutter 2:1 fins que es demostri el contrari.
Amb bloqueig AV superior a 2:1, es poden veure les F amb aspecte de dents de serra, però amb conducció 2:1 (o 1:1) la identificacó és difícil-impossible. En el flutter les maniobres vagals (o l'adenosina) no interrompran l'arítmia (el circuit del flutter no involucra el node AV), però augmentaran el grau de bloqueig AV el que posarà de manifest les F.
El circuit de despolarització auricular del flutter és antihorari, de manera que les F seran negatives a II,III, aVF i V1.
Si él flutter comporta repercussió hemodinàmica cal cardioversió elèctrica, doncs és poc sensible als antiarítmics. Si no hi ha repercussió hemodinàmica, el tractament és idèntic al que fariem davant una FA, incloent el control de la cosa embolígena, tot i que el flutter sembla tenir menys risc.
Diverses maniobres vagals:
*provocar nàusees
*fer un Valsalva
*tossir
*massatge si carotidi:
-contraindicat si auscultació de bufs carotidis o antecedents d'accidents isquèmics transitoris.
-pacient estirat i amb el cap girat a la banda contrària del massatge.
-registrar ecg durant la maniobra
-si carotidi: just a sota de l'angle mandibular.
-començar amb P discreta (hi ha pacients hipersensibles) i anar augmentant pressió amb massatge contra l'apòfisi cervical.
-la maniobra fa mal.
-no pressionar més de 5 segons seguits i sempre unilateralment.
-risc de pauses sinusals prolongades, especialment si >65 anys i >5 segons.
-eficàcia en el 30-50% de casos (?).
Publica un comentari a l'entrada