Creo que poca cosa a excepcion de intentar disminuir las cifras de presion arterial ya que parece que la diabetes y la dislipemia estan bien controladas. Otra historia es que la paciente se maree o se desmaye(no lo parece por la informacion clinica) en que tras descartar episodios hipoglicemicos pensariamos que el bloqueo bifascicular puede jugar algun papel y actuar en este sentido.
Estic d'acord amb el Hemibloqueig anterior ( S profones a DII i més a DIII i R a avR; eix a - 60º). A més a més penso que la pacient té una sobrecàrrega sistòlica de VD (inversió de la T a V1-V4).
Comparto lo que vos Anónim, pero en todos los casos previos termina asomando alguna sorpresa. ¿Acaso se debería investigar más el hemibloqueo? ¿Porqué pensas en sobrecarga ventricular?
Ei el que he vist jo: RS a 100 bpm, eix a -60º, PR 160 mseg, QRS estret, HBBD (t negatives a V1-V4, R-R' V1-V3, S V5-V6) i també HBB ant (amb eix desviat a l'esq i S profunda a DII i DIII, V5-V6). Pràcticament d'acord amb tots...
El hemibloqueo y el bloqueo de rama derecha en principio no preocupan. Si tenemos sobrecarga ventricular y mal control de la HTA, pues optimizamos el tratamiento añadiendo un tercer fármaco y ya está. ¿O no?
fc 100 lpm, BRDHH + hemibloqueo anterior por desviacion del eje a -60º y QRS ancha en V1 con S profundas en V5-6 (criterios de BRD), PR0,20, ondas T negativas de V1 a V4 y mala progresion del QRS de V1 a V4.
Servidor veu: *HBA. Segons els de sempre (AHA), per fer el diagnòstic cal: QRS <0.12, eix QRS entre -45º i -90ª, moorfologia qR a aVL i R peak time ≥45 mseg. L'HBA no comporta canvis en ST/T, o sigui que no ens explica les T invertides. L'HBA per si mateix penso que no requereix més exploracions. *BIBD (QRS <0.12), que per si mateix penso que tampoc requereix més exploracions. *Taquicàrdia sinusal (TS): Freqüència >100 x' amb P de característiques sinusals, amb conducció AV 1:1 i PR entre 0.12-0.20 No hi havia tòxics (cafeina, nicotina..)ni cap clínica associada (edemes, dispnea, síncope, angor...). Als 15 dies la TS persistia a >100 x' amb hemograma i TSH normals. Hem de pensar en TS inapropiada? (TS no paroxística i sense causa que l'expliqui. Sembla ser molt infreqüent i es deu a exagerada resposta a mínim estrés físic. No respon bé al tractament farmacològic i pot ser causa de taquicardiomiopatia si no es controla la freqüència cardíaca). *T invertides de V1-V4 i aVL. Crec que no podem resoldre la causa. En senyores pot ser normal la negativitat de V1-V3, però també poden ser un signe d'isquèmia o miocardiopatia o estar associades a la taquicàrdia, fàrmacs... Respecte a la negativitat de les T: *T invertida: voltatge -0,1 a -0,5 mv: múltiples causes. *T negativa profunda: voltatge -0,5 a -1 mv: múltiples causes. *T negativa gegant: > -1 mv: es deu a poques patologies, bàsicament; IAM/miocardiopatia hipertròfica/hemorràgia intracranial. (En vertical, 1 mv = 10 quadradets d'1 mm. O sigui que cada quadradet d'1mm = 0,1 mv) La pacient va ser derivada per valoració.
Un dubte: Aquestes T negatives perquè fossin atribuïbles al Bloqueig de BD haurien de ser més asimètriques no? I potser seria normal veure-les a V1, 2 i 3 però no a V4...
Coralí; fins on jo sé, el BBD es pot acompanyar d'inversió asimètrica de la T de V1-V3 (alt. secundària de la repolarització pel BBD). En el nostre cas, però, jo les veig força simètriques. Sense BBD, la T invertida a V1 pot colar com normal, a V2 ja cola menys, a V3 costa de creure, però a V4 i a aVL... si no ho diu el cardio, jo no m'ho crec!
14 comentaris:
Bloqueo de rama derecha + hemibloqueo anterior izquierdo
RS a 100 bpm, eix –60º(hemibloqueig anterior), PR 0.20, BIBDFH, ones T assimètriques negatives de V1-V4 suggestives de sobrecàrrega ventricular.
RS a 100 bpm, eix –60º(hemibloqueig anterior), PR 0.20, BIBDFH, ones T assimètriques negatives de V1-V4 suggestives de sobrecàrrega ventricular.
El bloqueig de BD el veig incomplet, ja que no fa 0,12 o més.
D'acord amb les altres apreciacions.
La cosa està en que fem ara amb el pacient. No?
Creo que poca cosa a excepcion de intentar disminuir las cifras de presion arterial ya que parece que la diabetes y la dislipemia estan bien controladas.
Otra historia es que la paciente se maree o se desmaye(no lo parece por la informacion clinica) en que tras descartar episodios hipoglicemicos pensariamos que el bloqueo bifascicular puede jugar algun papel y actuar en este sentido.
Estic d'acord amb el Hemibloqueig anterior ( S profones a DII i més a DIII i R a avR; eix a - 60º).
A més a més penso que la pacient té una sobrecàrrega sistòlica de VD (inversió de la T a V1-V4).
Comparto lo que vos Anónim, pero en todos los casos previos termina asomando alguna sorpresa. ¿Acaso se debería investigar más el hemibloqueo? ¿Porqué pensas en sobrecarga ventricular?
Ei el que he vist jo:
RS a 100 bpm, eix a -60º, PR 160 mseg, QRS estret, HBBD (t negatives a V1-V4, R-R' V1-V3, S V5-V6) i també HBB ant (amb eix desviat a l'esq i S profunda a DII i DIII, V5-V6).
Pràcticament d'acord amb tots...
El hemibloqueo y el bloqueo de rama derecha en principio no preocupan. Si tenemos sobrecarga ventricular y mal control de la HTA, pues optimizamos el tratamiento añadiendo un tercer fármaco y ya está. ¿O no?
fc 100 lpm, BRDHH + hemibloqueo anterior por desviacion del eje a -60º y QRS ancha en V1 con S profundas en V5-6 (criterios de BRD), PR0,20, ondas T negativas de V1 a V4 y mala progresion del QRS de V1 a V4.
I mirar d'enfocar les alteracions des d'un punt de vista clínic, que és el que ens toca fer a la consulta?
Servidor veu:
*HBA. Segons els de sempre (AHA), per fer el diagnòstic cal: QRS <0.12, eix QRS entre -45º i -90ª, moorfologia qR a aVL i R peak time ≥45 mseg. L'HBA no comporta canvis en ST/T, o sigui que no ens explica les T invertides. L'HBA per si mateix penso que no requereix més exploracions.
*BIBD (QRS <0.12), que per si mateix penso que tampoc requereix més exploracions.
*Taquicàrdia sinusal (TS): Freqüència >100 x' amb P de característiques sinusals, amb conducció AV 1:1 i PR entre 0.12-0.20
No hi havia tòxics (cafeina, nicotina..)ni cap clínica associada (edemes, dispnea, síncope, angor...). Als 15 dies la TS persistia a >100 x' amb hemograma i TSH normals. Hem de pensar en TS inapropiada? (TS no paroxística i sense causa que l'expliqui. Sembla ser molt infreqüent i es deu a exagerada resposta a mínim estrés físic. No respon bé al tractament farmacològic i pot ser causa de taquicardiomiopatia si no es controla la freqüència cardíaca).
*T invertides de V1-V4 i aVL. Crec que no podem resoldre la causa. En senyores pot ser normal la negativitat de V1-V3, però també poden ser un signe d'isquèmia o miocardiopatia o estar associades a la taquicàrdia, fàrmacs...
Respecte a la negativitat de les T:
*T invertida: voltatge -0,1 a -0,5 mv: múltiples causes.
*T negativa profunda: voltatge -0,5 a -1 mv: múltiples causes.
*T negativa gegant: > -1 mv: es deu a poques patologies, bàsicament; IAM/miocardiopatia hipertròfica/hemorràgia intracranial.
(En vertical, 1 mv = 10 quadradets d'1 mm. O sigui que cada quadradet d'1mm = 0,1 mv)
La pacient va ser derivada per valoració.
Un dubte: Aquestes T negatives perquè fossin atribuïbles al Bloqueig de BD haurien de ser més asimètriques no? I potser seria normal veure-les a V1, 2 i 3 però no a V4...
Coralí; fins on jo sé, el BBD es pot acompanyar d'inversió asimètrica de la T de V1-V3 (alt. secundària de la repolarització pel BBD). En el nostre cas, però, jo les veig força simètriques.
Sense BBD, la T invertida a V1 pot colar com normal, a V2 ja cola menys, a V3 costa de creure, però a V4 i a aVL...
si no ho diu el cardio, jo no m'ho crec!
Publica un comentari a l'entrada