Dona de 80 anys amb HTA (amlodipí 5 + indapapmida 2,5) i DM (glibenclamida x 1).
ECG per crisis repetides de palpitacions.
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Hola a tots! Escric animada pel meu company Rafel (lo prometido es deuda). Jo diria que es tracta d.un flutter. Algu m.ha comentat que si alguna vegada tinc dubtes li dongui la volta al full de l.ECG i si encara veig les ones "f" es que es tracta d.un flutter. Records
Hola a tots! Escric animada pel meu company Rafel (lo prometido es deuda). Jo diria que es tracta d.un flutter. Algu m.ha comentat que si alguna vegada tinc dubtes li dongui la volta al full de l.ECG i si encara veig les ones "f" es que es tracta d.un flutter. Records
Estic d'acord amb el flutter, podria ser 4:1? tot i que si ho fos hauria d'anar a 75x' Penso que en aquest cas, suposadament ben tolerat en el moment de l'exploració, a nivell pràctic s'ha de tractar com una FA. Com que segurament fa mes de 48 h que s'ha instaurat o no ho sabem ( episodis de palpiatcions)intentarem fer control FC ( potser antagonista del calci com veraparmil o diltizaem o bé BB a dosis baixes)anticoagular!! i per últim plantejar cardioversió. En resum, aquest pacient s'hauria d'enviar a urgències? potser algun adjunt de sta caterina s'atreveix i el cardioverteix... :)
Espero que hagin tingut unes bones vacances. Se suposa que el flutter és un ritme inestable que sovint acaba en FA. En general, davant un fluter trobem: 30% pacients sense cardiopatia de base –especialment si el flutter és paroxístic-, 30% amb cardiopatia isquèmica i 30% amb cardiopatia hipertensiva. I com a la FA, també es pot deure a: MPOC, miocardiopatia, hipertiroïdisme, enol... La forma més freqüent (tipus I) es deu a circuit de reentrada a l’aurícula D amb activació antihorària, el que implica dents de serra negatives a II,III,aVF i V1 sense línia isoelèctrica visible . Si l’activació és horària les ones seran positives a aquestes derivacions. La freqüència promig és de 300 x’. La conducció AV habitual va de 2:1 (una taquicàrdia regular a 150 x’ i amb qrs estret és un flutter 2:1 fins que es demostri el contrari) a 4:1. Si la conducció AV és regular els RR també ho seran. Si la conducció és variable també ho seran els RR. La resposta 1:1 es deu tolerar força malament, requereix cardioversió i generalment associa altra patologia de conducció com ara un WPW. Si amb conduccions 3:1-4:1 disminuïm la conducció AV (beta-bloquers per ex.) pot aparèixer esglai gran per una resposta exagerada. Totes les consideracions que faríem amb una FA (ecocardio, anticoagulació...) toca fer-les amb el flutter. He llegit que respon molt millor que la FA a l’ablació per radiofreqüència. Com totes les taquicàrdies, sense tractament pot causar taquicardiomiopatia.
4 comentaris:
Hola a tots! Escric animada pel meu company Rafel (lo prometido es deuda). Jo diria que es tracta d.un flutter. Algu m.ha comentat que si alguna vegada tinc dubtes li dongui la volta al full de l.ECG i si encara veig les ones "f" es que es tracta d.un flutter.
Records
Hola a tots! Escric animada pel meu company Rafel (lo prometido es deuda). Jo diria que es tracta d.un flutter. Algu m.ha comentat que si alguna vegada tinc dubtes li dongui la volta al full de l.ECG i si encara veig les ones "f" es que es tracta d.un flutter.
Records
Estic d'acord amb el flutter, podria ser 4:1? tot i que si ho fos hauria d'anar a 75x'
Penso que en aquest cas, suposadament ben tolerat en el moment de l'exploració, a nivell pràctic s'ha de tractar com una FA. Com que segurament fa mes de 48 h que s'ha instaurat o no ho sabem ( episodis de palpiatcions)intentarem fer control FC ( potser antagonista del calci com veraparmil o diltizaem o bé BB a dosis baixes)anticoagular!! i per últim plantejar cardioversió.
En resum, aquest pacient s'hauria d'enviar a urgències? potser algun adjunt de sta caterina s'atreveix i el cardioverteix... :)
Espero que hagin tingut unes bones vacances.
Se suposa que el flutter és un ritme inestable que sovint acaba en FA. En general, davant un fluter trobem: 30% pacients sense cardiopatia de base –especialment si el flutter és paroxístic-, 30% amb cardiopatia isquèmica i 30% amb cardiopatia hipertensiva. I com a la FA, també es pot deure a: MPOC, miocardiopatia, hipertiroïdisme, enol...
La forma més freqüent (tipus I) es deu a circuit de reentrada a l’aurícula D amb activació antihorària, el que implica dents de serra negatives a II,III,aVF i V1 sense línia isoelèctrica visible . Si l’activació és horària les ones seran positives a aquestes derivacions. La freqüència promig és de 300 x’.
La conducció AV habitual va de 2:1 (una taquicàrdia regular a 150 x’ i amb qrs estret és un flutter 2:1 fins que es demostri el contrari) a 4:1. Si la conducció AV és regular els RR també ho seran. Si la conducció és variable també ho seran els RR.
La resposta 1:1 es deu tolerar força malament, requereix cardioversió i generalment associa altra patologia de conducció com ara un WPW.
Si amb conduccions 3:1-4:1 disminuïm la conducció AV (beta-bloquers per ex.) pot aparèixer esglai gran per una resposta exagerada.
Totes les consideracions que faríem amb una FA (ecocardio, anticoagulació...) toca fer-les amb el flutter.
He llegit que respon molt millor que la FA a l’ablació per radiofreqüència.
Com totes les taquicàrdies, sense tractament pot causar taquicardiomiopatia.
Publica un comentari a l'entrada